Columna publicada a Mallorca Confidencial el 7 de maig de 2010:
"L’altre dia vaig veure un debat a la televisió autonòmica de les Illes Balears i em vaig adonar de l’escassa cultura democràtica de la nostra comunitat. Em refereixo a l’actual polèmica sobre la responsabilitat política de les actuacions dels 
diversos departaments governamentals. Tant a nivell autonòmic, com a nivell municipal a Palma. El problema rau en dues vessants distintes. D’una banda, la societat, i de l’altra, la classe política. A qui hem de demanar responsabilitats polítiques sobre el cas Voltor o sobre el cas IMFOF?
En primer lloc, la societat ha de saber diferenciar entre el govern i els partits polítics que el conformen, no per a eximir de responsabilitats el partit majoritari dels que l’integren, sinó, justament, per a entendre la realitat política actual. Un govern de pacte no és nociu per se, ni prop fer-hi. Té els seus avantatges, com la varietat ideològica, i els seus inconvenients, com la imatge desorganitzada del govern. Vet aquí el segon factor explicatiu de l’escassa cultura democràtica: els polítics.
No podem culpar només el PP de les seves jugades estratègiques per a responsabilitzar Aina Calvo respecte de tot quant s’esdevé a les empreses municipals. És una política d’oposició totalment lògica. Que un govern de pacte sembli, a ulls dels ciutadans, un òrgan executiu desorganitzat és culpa del mateix pacte de govern. Per a modificar aquesta imatge hi ha diverses solucions. Per a començar, més important que un codi ètic és posar les bases perquè aquest s’acompleixi. Això comença per no atorgar plens poders d’actuació sobre un departament governamental a un únic partit. En l’anterior Govern Antich, aquest fet s’intentà solucionar oferint direccions generals a partits distints d’aquell al qual pertany el conseller. Però, tant en un cas com en l’altre, hi ha la necessitat d’un líder amb capacitat de cohesionar i uns partits amb voluntat d’estar-hi. Segurament, a les Balears, hi han fallat ambdós factors.
Per tant, perquè un govern de coalició ofereixi una imatge cohesionada i tengui el mínim de fractures internes possibles, es necessita, d’una banda, dividir més eficientment els càrrecs executius, i, de l’altra, un líder fort que governi amb uns partits disposats a pertànyer a un tot. Encara que només sigui durant el temps que duri aquest govern. I atès que l’única alternativa al fet que a les Balears governi la dreta sembla ser la dels governs de coalició, val més no dependre de partits caciquils i reforçar la figura del líder. Així, potser aconseguirem que la societat entengui que els governs de coalició no tenen per què ser pitjors que els de partit únic i podrem demanar responsabilitats amb més legitimitat."
diversos departaments governamentals. Tant a nivell autonòmic, com a nivell municipal a Palma. El problema rau en dues vessants distintes. D’una banda, la societat, i de l’altra, la classe política. A qui hem de demanar responsabilitats polítiques sobre el cas Voltor o sobre el cas IMFOF?En primer lloc, la societat ha de saber diferenciar entre el govern i els partits polítics que el conformen, no per a eximir de responsabilitats el partit majoritari dels que l’integren, sinó, justament, per a entendre la realitat política actual. Un govern de pacte no és nociu per se, ni prop fer-hi. Té els seus avantatges, com la varietat ideològica, i els seus inconvenients, com la imatge desorganitzada del govern. Vet aquí el segon factor explicatiu de l’escassa cultura democràtica: els polítics.
No podem culpar només el PP de les seves jugades estratègiques per a responsabilitzar Aina Calvo respecte de tot quant s’esdevé a les empreses municipals. És una política d’oposició totalment lògica. Que un govern de pacte sembli, a ulls dels ciutadans, un òrgan executiu desorganitzat és culpa del mateix pacte de govern. Per a modificar aquesta imatge hi ha diverses solucions. Per a començar, més important que un codi ètic és posar les bases perquè aquest s’acompleixi. Això comença per no atorgar plens poders d’actuació sobre un departament governamental a un únic partit. En l’anterior Govern Antich, aquest fet s’intentà solucionar oferint direccions generals a partits distints d’aquell al qual pertany el conseller. Però, tant en un cas com en l’altre, hi ha la necessitat d’un líder amb capacitat de cohesionar i uns partits amb voluntat d’estar-hi. Segurament, a les Balears, hi han fallat ambdós factors.
Per tant, perquè un govern de coalició ofereixi una imatge cohesionada i tengui el mínim de fractures internes possibles, es necessita, d’una banda, dividir més eficientment els càrrecs executius, i, de l’altra, un líder fort que governi amb uns partits disposats a pertànyer a un tot. Encara que només sigui durant el temps que duri aquest govern. I atès que l’única alternativa al fet que a les Balears governi la dreta sembla ser la dels governs de coalició, val més no dependre de partits caciquils i reforçar la figura del líder. Així, potser aconseguirem que la societat entengui que els governs de coalició no tenen per què ser pitjors que els de partit únic i podrem demanar responsabilitats amb més legitimitat."
